
Ahir vem fer el berenar de comiat amb vosaltres, els del grup de Perfeccionament. En acabar, quan vaig sortir de la classe, encara vaig sentir el comentari que algú de vosaltres feia mentre baixava les escales. Deia, si fa no fa: "és una mica trist pensar que ja no hem de tornar més, m'ho passava bé amb vosaltres i sempre venia amb ganes". Potser no eren exactament les mateixes paraules que vaig sentir, però exterioritzaven justament el que jo sentia un moment abans quan em vaig quedar, com faig sempre, a tornar a lloc les cadires, apagar els llums, etc.
A sobre, resulta que ni vem fer la foto...
Moltes gràcies, Roser, Mercè, Carme, Lluísa, Mercè, Lluís, Miquel Àngel, Roser i Pilar (encara que no hagueu pogut venir fins al final) i Jacinta (tu sí volverás, que aún te queda un año..). Moltes gràcies a tots. Sou fantàstics i, es veritat, ho hem passat molt bé. Ens trobarem a faltar, però ens seguirem veient de tant en tant i... tenim el correu !





