21 d’abril 2010

El record més antic


Avui hem pensat que podriem explicar el record més antic que conservem (cadascú el seu).

Bé. Jo recordo estar en una cuna (em sembla que "cuna", en català correcte es diu "bressol") i sentir parlar els pares i germans fora de l'habitació. Potser no és un record molt antic: com que jo era el germà més petit, em van mantenir a l'habitació dels pares més temps :)

Un altre record: als brassos de la mare, remenant un interruptor d'aquells antics que es feien girar, una bona enrrampada de 125 volts..

PS:

Còpio aquí alguns dels records divertits que s'han escrit a classe:

De la Raquel: "vaig tallar unes cortines, acabades d'estrenar, els hi vaig fer un serrell" (deia que se'n devia recordar per les "represàlies" que li van caure)

De la Rosa: "Quan tenia mes o menys uns 5 anys, estàvem dinant i, de cop i volta, van tallar la llum. Doncs, no m'explico com, va anar a parar un piñol de cirera al meu nas. Van tindre molta feina per poder-lo treure però al final ho van aconseguir"

Del Ramon: "El dia de la candalera any 1956 va fer un fred que com aquella vegada no me'n recordo d'un fred tant viu"

De l'Ignasi: "jo recordo el dia del reis, que em van portar un cavall de cartró i li vaig donar tanta aigua perquè no passés set, que al dia seguent estaba desfet"

:))