Avui hem decidit estrenar les sessions que dediquem a Blogger comentant una película o un llibre. Molts havíem vist "avatar" i hem coincidit en dir que ens havia agradat. Per això la hem escollit com a tema per comentar. Som-hi:
Nosaltres, els de casa meva, vem anar a veura-la fa unes quantes setmanes. Hi anavem amb una certa prevenció perquè algú ens havia comentat que l'argument era pobre, o que no tenia gaire sentit. Al meu entendre (i al de tots els que hi vem anar plegats), res d'això: ens va agradar, i molt !
És una película bonica i dolça. Sobretot per la sensació de vida natural i lliure i per la relació entre els personatges, la manera com es van estimant cada vegada més els dos de la foto que encapçala aquest comentari. El retorn a la naturalesa i la "connexió" entre tots els éssers que hi viuen. També ens va agradar molt la relació amb el trascendent. Hi havia esperit i sentit, un sentit ben diferent del que cada dia domina la nostra vida, tan tecnificada, tan allunyada del què és essencial.
Si hagués de destacar algun aspecte negatiu, seria el de l'abús de lluita i guerra. Trobo que per a l'argument no hi feia cap falta tan desplegament d'armament ni tanta matança i explosius.
També trobo que es poden destacar alguns detalls que em van semblar especialment encertats:
- L'entusiasme del xicot en poder caminar i fer servir altra vegada -quan ja no hi havia possibilitat- les cames i els peus, córrer i saltar, respirar l'aire lliure...
- El caràcter "asilvestrat" de la noia, perfectament compatible amb la sensibilitat i l'estimació pel noi i pels seus...
- La connexió -ja ho he apuntat abans- entre els éssers vius i el respecte per tot el què és natural...
- El tractament adequat del cos i la sexualitat, que troba una expressió gens agressiva o provacadora...
En fi: si no la heu vist i us en he fet entrar ganes ja em dóno per satisfet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada