S'han desfermat els elements. Això és un infern. Entra aigua per totes les finestres, enmig dels vidres trencats. No sé si ens en sortirem.
Haviem començat una classe normal i, de cop i volta, ens hem adonat que s'havia fet fosc abans d'hora. Han començat a sentir-se els trons, primer una mica llunyans, però cada vegada més fort, més a prop. Poc després, fins i tot els trons han quedat apagats pel bramul de la pedregaga brutal que ens està caient. Tenim al costat de les finestres un amuntegament de pedres de gel, de la mida d'ous durs, que van relliscant caient endins. Ja ens arriben a les taules.
No sé si podrem resistir gaire estona. Comencem a sentir com s'esfonadra la teulada. Una sola cosa bona: hem pogut veure com un remolí de vent s'enduia la porteria i les llaunes de la teulada del convent. Si en sortim en vida, encara haurà valgut la pena..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada