Un altre exercici de Google Docs i Blogger.
El resultat en Google Docs -és interessant veure'l des del telèfon mòbil-
el podreu veure clicant aquí
* * *
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan
“per sant Joan” - Joan Manel Serrat
Quan érem petits, el dia de sant Joan, els nens del barri ens reuníem per anar a buscar mobles vells i fustes per les cases dels veïns. Alguns d’ells venien per avisar-nos que tenien algun moble per recollir (unes cadires trencades, uns calaixos, un armari…).
Els anàvem amuntegant en una plaça o en algun descampat (en aquell temps molts carrers encara no eren asfaltats). Mentre feiem la recollida, algú de la colla s’havia de quedar a vigilar la muntanya de fustes que s’anava fent perquè hi havia rivals que et prenien els mobles o encenien les fogueres dels altres abans d’hora.
 |
| foto d'una foguera de Barcelona cap als anys 60 |
Quan s’havia fet fosc era el moment de “fer-ho cremar tot” i gastar els petards, les cebetes, les bengales i els “mistos de garibaldi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada