jocs i joguines de quan érem petits

Jugàvem a la plaça i al col·legi, fèiem un quadrat gran, fèiem quatre forats i al mig del quadrat també hi fèiem un forat que li dèiem "la xipi" jugàvem quatre nens i els qui hi érem, havíem d'omplir el forat. Miràvem per treure-les del forat, i dèiem que qui matava la bola principal es quedava amb totes les boles i havia guanyat la partida. Tots els jocs tenien temporades, per exemple al març era el temps de les baldufes, al abril els cromos, al maig jugar a cuc o pistracs, a l'ivern les bitlles. Tambéjocs de pistes, a lladres i serenos, a futbol...

Xavier Codina

Cuando era pequeña, mi abuela me pasó para Reyes un juego de cazuelitas con sus respectivos acompañantes como sartenes, cazos, platitos, cuharitas, tenedores y cuchillos; hasta una lechera pequeña, que durante muchos años la llevaba conmigo cada día cuando iba a buscar la leche a casa mi abuela. Allí tenían muchas vacas: pues yo, en una mano llevaba la lechera grande de mi madre y en la otra mano mi lecherita. Cuando llegaba a casa, como la leche era la recien salida de la vaca y todavía estaba caliente, resultaba que mi lechera, la pequeñita, llegaba a casa siempre vacía.

Àngels Bermon

Quan jo era petita, amb el que més jugava era amb una corda que amb dues nenes l'aguantàvem, una per cada punta, mentre una o dues nenes més, saltàvem al mig amb la corda cada cop més amunt. Si estaves sola i no hi havia ningú per aguantar la corda, saltava jo sola.

Paquita Babot

Jugàvem a Palet. És un joc que es feia dibuixant al terra uns quadres i amb una pedra plana es feia corra a peu coix sense xafar la ratlla fins arribar al cap de munt. Solíem jugar-hi al pati de l'escola.

Maria Casas

Jugava al parxís amb el meu germà i amb les amigues, sempre teníem coses perquè tots volíem guanyar. S'hi podia jugar dues o quatre persones. El joc era de taula i anava molt bé quan feia fred a casa. De vegades guanyava, però no sempre.

Rosa Rubio

Jugava a corda amb una corda. Dues noies ens feien rodar  la corda i nosaltres saltàvem. Quan xafàvem la corda perdíem el joc.

Mercè Prat

Al carrer respiràvem llibertat. Corríem amunt i avall, i algú deia: Anem a picar portes? I ja ens tens trucant a les cases dels veïns; tot era donar uns cops amb el pica-portes i arrencar a córrer. No anàvem gaire lluny però; volíem sentir els veïns enfadats: "Aquesta canalla... Si us atrapo sabreu qui sóc !"  I quan més s'enfadaven, més ganes de tornar-hi.

Teresina Serra

Molts dies anàvem a jugar al carrer, a cuc i amagar, a palet, a saltar a corda, a la gallina cega, a passar l'anell, etc.

Els diumenges a la tarda la colla de les amigues anàvem a casa d'alguna de nosaltres a jugar a cartes o al parxís.

Ramona Tatjé

Al pati del cole jugàvem a vestir les nines, doncs las Monges ens ensenyaven a cosir; també jugàvem a saltar a corda. A casa jugava amb aquelles cuinetes que ens portaven els Reis. I de mes gran jugava a escacs i jocs de taula amb el pare i el germà.

Àngels Romeu

Al sortir del collegi, passava per casa a buscar el berenar i corrent ja estava amb el grup de amics per anar a jugar a la plaça de la església.

Allà cada dia tocava jugar a algun dels jocs de moda, un dia era a les boles, els patacons, al cavall fort que sempre amb tocava a baix, a pistracs... Un dels llocs fora de la plaça era el carrer ampla, i per amagar-se era a cal 16. Després, sense fer deures a sopar i dormir.

Gil Esquius

ARRANCAR CEBES Un joc bastant barroer, que consistia en fer una filera de nois* asseguts al terra i agafats l'un amb l'altre de tal manera que un tibava al primer de la fila intentant separar-lo del demès, va ser bon entrenament per 1'O per la resistència passiva.

* En aquella època cal recordar que hi havia la llei que deia que els nois tenien que jugar amb els nois i les noies amb les noies.

Jaume Santamaria 

A la meva infantesa jo jugava amb las meves germanes i veïnes. Teníem un xai i cada tarda el trèiem a menjar herba doncs l'havíem d'engreixar per al casament del meu germà, el primer que es casava. Jo li vaig agafar tant carinyo que quan el van matar per a fer el dinar vaig tenir un disgust molt gran que ni vaig menjar i tots feien festa menys jo.

També jugàvem amb la bicicleta que ens deixava una veïna i en vam aprendre tota la canalla del barri. Era molt bona persona, es deia Emília i l'estimàvem molt. A l'hivern quan nevava jugàvem a tirar boles de neu i fèiem ninots da neu. Llavors nevava més que ara.

Antònia Hergueta

Records de la meva infantesa: Recordo que el meu pare va construir una cuina de fusta, va treballar molt temps en el projecte, els vespres. Oh!!! sorpresa, els Reis em van portar una cuina. No faltava de res: de l'aixeta rajava aigua, un plater de fusta, uns fogons de ferro, el manxó, els esmolls, la pala, tots els estris de la cuina, UNA PASSADA. Només us dic que no vaig sortir de casa, volia jugar, jugar i jugar.

Quant tenia uns 6 o 7 anys, pels Reis demanava un nino de goma, per poder banyar-lo i donar indiccions (les nines que tenia no les podia mullar perquè es feien malbé). Aquest, de goma, van ser la revolució. La meva mare no tenia intenció de comprar-lo, però quan el meu pare se'n va assabentar, va voler que el comprés. Vaig disfrutar-lo molt, era un canvi important en la manera de jugar, fent d'infermera, rentant el nino ....

Mercè Vila Palà

Quan era petita el meu pare ens va fer per a mi i la meva germana una cuina de fusta molt gran que servia per cuinar; una cuina econòmica. Ens i va fer un plater penjat per els plats i unes postades i la meva mare ens hi va fer unes puntes per adornar-la. Era molt maca. Els reis ens van passar unes joguines d'alumini que eren molt maques però eren per jugar-hi. Sempre hi havien renyines amb la meva germana doncs totes dues volíem les mateixes.

També tenia nines i venien altres nenes a jugar a casa meva, però el que mes recordo són els jocs que jugava al carrer doncs hi havia molts nens i ens ho passàvem molt bé, tant, que la meva mare sempre ens havia de cridar dues o tres vegades per anar a dinar o sopar.

A l'escola també ens ho passàvem molt bé. En tinc bons records.

Neus Morral Posa

Tenia dues nines. Una es deia Marta i l'altra Anna, la Marta era molt grossa i tenia el cabell ros. movia els ulls, portava un vestit molt bonic de color blau-cel, duia unes sandàlies blanques. L'altra nina era morena i tenia els ulls blaus, unes pestanyes molt llargues, portava trenes i serrell. M'agradaven molt però el meu germà, que era molt tremendo, els va arrencar les dues perruques per veure què hi havia dins el cap. No podeu imaginar el meu gran disgust!

Quan era petita sempre estava jugant a la plaça amb les meves amigues, saltàvem a corda, jugàvem a boles, a cuca-amagar, i també a cromos.

La meva iaia sempre estava amb una colla d'àvies, cosien i parlaven; em feia mocadors de trossos de roba i amb les tisores m'hi feia una punta. Tinc moltes històries per explicar, però continuarem un altre dia...

Dolors Codina Balletbò

Quan era petita jugava amb vestir nines de paper, jocs de fusta... També amb la cuina, que fèiem llet d'ametlles etc.

A l'hivern quan plovia jugàvem a cartes a la vora del foc amb l'avi (la mona, la brisca), i a botigueres, a mestres...

(Crec que no ho he fet gaire bé)

Concepció Sala Rosell

Hola els meus jocs d'infantesa que recordo en aquests moments són:

Anava molt a Cal Vidalet i a Cal Pep Esperança amb les meves cosines Roser i Carme. Jugàvem molt a cuinetes i a escoles amb les nines, però en especial tenia una nina preciosa que anomenava Kika. Li tenia molta estimació perquè va ser un regal molt especial. Sabeu què em va passar? Doncs que la vaig perdre a Ripoll. Era una nina que caminava...

Pilar Sallés


A matar i el joc del mocador

A matar: Hi havia dos bàndols de nois i noies amb una ratlla al mig que separava els dos grups. A partir d' aquesta ratlla es comptaven 5 passes  i es marcava una altra ratlla que és el lloc on es posara el grup A i d'aquesta mateixa manera es feia per l'altre canto el grup B.

Començava el grup A avançant fins la ratlla del mig i tirava la pilota a matar als del grup B (als peus, al cos, ,als braços..) i si li tocaven alguna part del cos anava presoner darrera de la ratlla del grup A.I,a l'inreves, els del B també procurava eliminar els de l'A. I així successivament fins que no quedes ningú al grup.

Per alliberar els presoners els del seu equip havien de tirar la pilota en direcció a l'equip contrari i mirar que la pilota arribes a les mans del que estava presoner intentant que els altres no agafessin la pilota.Si ho aconseguia es salvava i tornava anar amb els del seu grup.

El joc del mocador

Es feia una ratlla al mig i a una punta de la ratlla es posava un jugador amb el braç estirat i un mocador penjant.

A partir de la ratlla que esta al mig es compten 5 passes en direccio nord i per l'altra banda 5 passes en direcció sud.

Darrera d'aquestes ratlles s'hi posen els jugadors, 6 per banda i cada un té un número. El director del joc crida el  numero 1 del grup B despres d'una senyal sortirà a buscar el mocador junt amb el número 1 del grup A. Així mateix amb la resta de números. Va cridant de manera saltejada. Guanya el grup que ha agafat mes vegades el mocador. Quan surten els dos números a recollir el mocador, els jugadors s'han d' empaitar.

Guanya l equip que més vegades ha atrapat el jugador de l'equip contrari.

Ester Fíguls

A la meva infància, doncs... vivia en una casa de pagès i els jocs eren salta' a corda i jugar amb tres nenes que vivien a prop.

Els reis amb varen passar una nina molt maca que m'agradava molt.

El que més ens agradava era poder juga a fora.

Montse Vilaseca Vilaseca

Al pati del cole jugàvem sovint a la "tinya" o al "soldat plantat". En el joc de la tinya, un de nosaltres havia de perseguir els companys fins arribar a tocar-ne algun i d'aquesta manera passar-li la "tinya". El qui l'havia rebut, al seu torn, havia de passar-la atrapant algú altre.

El "soldat plantat" era una variant d'aquest joc. S'havien d'escollir uns caçadors (dos, o tres, o quatre) que perseguien els altres i quan els atrapaven els portaven a un racó del pati que era com la presó. Es empresonats s'agafaven de les mans. Si un dels companys que encara estava lliure aconseguia passar entre els caçadors i tocar un empresonat, quedava lliure aquest i tots els que estaven agafats.

Aquest jocs tan simples eren possibles en un entorn tancat com ho eren els patis d'escola; si no, el qui no corregués tant com els altres no els podria atrapar mai.

Aquests jocs feien sentir-nos a tots, ni que fos per uns moments, una mica herois.

Mingu Manubens